En els cementiris on eren enterrats els emporitans difunts en els primers segles de l’imperi romà, segles I-II dC, dominava el ritual de la incineració per sobre del de la inhumació, amb molta diferència.
El cos del difunt era rentat i ungit amb olis o ungüents perfumats. Un cop incinerat, les cendres eren recollides i dipositades en recipients de ceràmica, de vidre o de plom. L’urna era dipositada en una petita fossa, on l’acompanyaven els ungüentaris o balsameres que havien contingut els olis o ungüents amb què havia estat ungit el cos. També podien ser-hi dipositats objectes personals. El conjunt era cobert amb terra i assenyalat per una pedra o un munt de pedres.
D’una d’aquestes tombes d’incineració emporitanes dels segles I-II dC prové la balsamera que avui us presentem. Fa uns 5 cm d’alt i te un diàmetres d’uns 3 ,5 cm. És de vidre bufat amb motlle doble, de color blau, té forma de pinya i està deformada pel foc. Li falten part del coll i el llavi.
Les balsameres i ungüentaris, de vidre o ceràmica, solen ser recipients allargassats, amb coll llarg i una mica de panxa. A l’inici, balsameres com aquesta, amb forma de pinya, de raïm, de dàtil, de cares humanes o de peix, per exemple, procedien tallers del Pròxim Orient: Síria, Palestina, Egipte. Però ja en el segle I dC, tallers orientals s’establiren a la part occidental de l’imperi, és a dir, a la península itàlica, a la Gàl·lia, a Hispània... D’un aquests tallers occidentals va sortir la nostra balsamera.
Els ciutadans de les províncies occidentals podrien disposar dels elegants dissenys egipcis i síriopalestins, però fabricats a casa, amb la qual cosa es feien molt més assequibles. Tot i això, una balsamera com aquesta marcava diferències amb les més corrents. D’aquí el punt de sofisticació que suggeríem.
Balsamera de vidre: un punt de sofisticació en el ritual funerari
Pel gener poda l’ametller: un podall ibèric
Timiatèrion, cernos o...
Armes exposades: trofeus de guerra
Alabastre amb escenes dionisíaques
Alabastre: perfum d’Orient per als difunts
Anem a teatre! Llàntia amb representació de màscara teatral
Una tortuga a la tomba
Si no vols perdre l'ovella, posa-li esquella
Bucrani: toros per al sacrifici
Joies per a l'eternitat
Umbó d’escut ibèric
Urna cinerària de plom decorada amb petxines
Càntir nou fa l’aigua fresca: la cantimplora de Tolegassos
Avantbraç amb braçalets
Xiulet d’os romà
L’strigilis. Instrument d’higiene i indici de romanitat
Cristians a Roses
Enòcoa amb forma de cap de dona
Una nina grega
Visigots a Sarrià de Ter: la necròpolis del Pla de l’Horta
Urna cinerària de vidre
Mirall romà de bronze
Joies d’Empúries: diadema i penjoll de plata
L’espasa d’antenes de Camallera: una tomba de guerrer
El llibre de registre d’entrades del museu (1896-1927)
Un descobriment accidental: la cassola de la Bassa de Fonteta (Forallac, Baix Empordà)
Collaret d’àgates d'època romana
Llàntia de bronze en forma de peu
Diners comissats: el tresoret de la Barroca
El plom amb inscripció ibèrica de Castell (la Fosca, Palamós)
Càlat del taller de Fontscaldes (Valls, Alt Camp)
D’Atenes a Pontós: l’ara de marbre de Mas Castellar
Alabarda de coure
El sarcòfag de les Estacions: un pastor o el Bon Pastor?
El sarcòfag de les Estacions: el primer objecte del museu
Pesal bizantí
Amulet fàl·lic romà
Una joguina ibèrica: un senglar de terracota
Biberó
Pinta d'os per a nina
Fíbula cruciforme
Puntes de fletxa de silex
Inscripció del comte Sunyer
Agulla romana per a operar cataractes
Teseu i Ariadna: un mosaic discutit
Nadal a Sant Pere de Galligants
La incineració ja es practicava en el passat: Can Bech de Baix (Agullana)
Teseu i el Minotaure
Collaret del Cau de les Goges
Terracota amb forma de cap femení
Capitell del claustre: Temps de flors a Sant Pere de Galligants.
Askos amb cap d’Aquelous
Punxó de mig duro de Girona, 1808
Il·lustració numismàtica en el segle XIX
Entalla de cornalina romana
Taba de vidre
Dau trucat d'època romana
Escarabeu de faiança egipci
Cap de lleó del Mestre de Cabestany
Estils d’os: les eines d’escriptura d’època romana
Diners amagats: un tresoret de croats
Vas de boca quadrada
Urna cinerària de vidre blavós
Gerunda capta. Lluís XIV, els ducs de Noailles i Girona
Col·lecció de segells antics
Amforisc. Els ungüentaris de vidre, peces exòtiques de l’antiguitat.
Fitxa de joc romana
Granes
Arpó de banya del paleolític superior
Impressions sobre escaiola de pedres entallades
