En els cementiris on eren enterrats els emporitans difunts en els primers segles de l’imperi romà, segles I-II dC, dominava el ritual de la incineració per sobre del de la inhumació, amb molta diferència.
El cos del difunt era rentat i ungit amb olis o ungüents perfumats. Un cop incinerat, les cendres eren recollides i dipositades en recipients de ceràmica, de vidre o de plom. L’urna era dipositada en una petita fossa, on l’acompanyaven els ungüentaris o balsameres que havien contingut els olis o ungüents amb què havia estat ungit el cos. També podien ser-hi dipositats objectes personals. El conjunt era cobert amb terra i assenyalat per una pedra o un munt de pedres.
D’una d’aquestes tombes d’incineració emporitanes dels segles I-II dC prové la balsamera que avui us presentem. Fa uns 5 cm d’alt i te un diàmetres d’uns 3 ,5 cm. És de vidre bufat amb motlle doble, de color blau, té forma de pinya i està deformada pel foc. Li falten part del coll i el llavi.
Les balsameres i ungüentaris, de vidre o ceràmica, solen ser recipients allargassats, amb coll llarg i una mica de panxa. A l’inici, balsameres com aquesta, amb forma de pinya, de raïm, de dàtil, de cares humanes o de peix, per exemple, procedien tallers del Pròxim Orient: Síria, Palestina, Egipte. Però ja en el segle I dC, tallers orientals s’establiren a la part occidental de l’imperi, és a dir, a la península itàlica, a la Gàl·lia, a Hispània... D’un aquests tallers occidentals va sortir la nostra balsamera.
Els ciutadans de les províncies occidentals podrien disposar dels elegants dissenys egipcis i síriopalestins, però fabricats a casa, amb la qual cosa es feien molt més assequibles. Tot i això, una balsamera com aquesta marcava diferències amb les més corrents. D’aquí el punt de sofisticació que suggeríem.
Balsamera de vidre: un punt de sofisticació en el ritual funerari
Pel gener poda l’ametller: un podall ibèric
Timiatèrion, cernos o...
Armes exposades: trofeus de guerra
Alabastre amb escenes dionisíaques
Alabastre: perfum d’Orient per als difunts
Anem a teatre! Llàntia amb representació de màscara teatral
Una tortuga a la tomba
Si no vols perdre l'ovella, posa-li esquella
Urna cinerària de plom decorada amb petxines
Càntir nou fa l’aigua fresca: la cantimplora de Tolegassos
Avantbraç amb braçalets
Enòcoa amb forma de cap de dona
Una nina grega
Visigots a Sarrià de Ter: la necròpolis del Pla de l’Horta
L’espasa d’antenes de Camallera: una tomba de guerrer
El llibre de registre d’entrades del museu (1896-1927)
Un descobriment accidental: la cassola de la Bassa de Fonteta (Forallac, Baix Empordà)
Collaret d’àgates d'època romana
Llàntia de bronze en forma de peu
Diners comissats: el tresoret de la Barroca
El plom amb inscripció ibèrica de Castell (la Fosca, Palamós)
Càlat del taller de Fontscaldes (Valls, Alt Camp)
D’Atenes a Pontós: l’ara de marbre de Mas Castellar
Alabarda de coure
El sarcòfag de les Estacions: un pastor o el Bon Pastor?
El sarcòfag de les Estacions: el primer objecte del museu
Teseu i Ariadna: un mosaic discutit
Nadal a Sant Pere de Galligants
La incineració ja es practicava en el passat: Can Bech de Baix (Agullana)
Capitell del claustre: Temps de flors a Sant Pere de Galligants.
Askos amb cap d’Aquelous
Punxó de mig duro de Girona, 1808
Estils d’os: les eines d’escriptura d’època romana
Diners amagats: un tresoret de croats
Vas de boca quadrada